Comença l'espectacle!

Bon dia / nit / mig dia a tothom que estigui llegint! 

El dijous passat havíem de portar llegida una lectura sobre el currículum de l'autor Lawrence Stenhouse, ja que a classe havíem de comentar què ens havia semblat, què havíem entès en aquesta lectura.

A mi em va agradar molt la lectura , ja que comparava un professor amb un artista, l'actor a de desenvolupar-se i a d'innovar per poder tenir èxit amb el seu públic, d'igual manera nosaltres els futurs professors o professors hem de desenvolupar-nos , duu a terme el currículum a la pràctica e innovar en la manera d'ensenyar, perquè el nostre públic,els alumnes, tinguin benefici i estiguin contents amb el que els oferim.

També em va agradar molt que Stenhouse dóna molt d'èmfasi a la pràctica i no només als llibres, creu que a l'hora de la veritat el que és més important és la pràctica. 

Va haver un moment mentre exposàvem les nostres idees i preguntes, que una companya va preguntar: Per què al currículum no posen també exemples i idees per duu a terme aquests ensenyaments? 

De cop el meu cap es va posar en marxa i vaig pensar: No, no ens han de posar cap idea, perquè em d'utilitzar la nostra creativitat. Stenhouse deia que som com com actors oi? Que som artistes! A un artista, per exemple un músic no se li dóna una cançó tota feta i acabada, ell a de crear la seva cançó, ha de compondre la seva partitura. Un altre artista, un dibuixant, te el pinzell i la pintura, però no té el quadre fet, el músic té les notes i l'instrument, però no la cançó composada, per tant un professor te el currículum, però com posarà en marxa tots aquests objectius és part del seu treball, ha de tenir creativitat i desenvolupament propi.

Després d'haver parlat sobre el text vam fer una activitat curta, consistia en que en grups de tres o quatre, poséssim un títol a l'article : La investigación del curriculum y el arte del professor y també expliquéssim el perquè d'aquest títol.  
El nostre títol va ser : Un profesor, un artista
El perquè: Perquè com abans he dit, un artista ha de desenvolupar-se e innovar i un professor també, ha de tenir èxit amb el seu públic i ha de seguir un guió, el currículum. 

I vosaltres, professors, futurs professors.... Esteu preparats per ser els més grans artistes?

Doneu-vos pressa que... COMENÇA L'ESPECTACLE!

LA MEVA AULA IDEAL !

Bueno com ja us he dit a la entrada anterior aquí teniu la meva aula ideal.

Començaré per explicar-vos que la meva aula ideal es bastant semblant a la que feia classe a tercer de primària , el que més m'agradava era la petita terrassa que teniem , amb un hortet i les eines totes penjades. M'encantava sortir a fora i aprendre coses observant i tractant directament amb la natura, però sempre que estàvem dins de classe explicant qualsevol altre cosa em donava llàstima no estar a fora. Trist, oi? Doncs hi ha solució fàcil!

A la meva aula ideal, a part de poder aprendre fent i observant, sortiríem molt sovint a fora per fer classes, explicar coses sobre la natura, jugar o llegir... Crec que els nens avui en dia passen masses hores dins de quatre parets, així que crec que aquesta seria una gran solució. Però això no és tot, continuo explicant que la meva aula seria molt lluminosa, plena de finestres , i a les finestres i al voltant de tota la classe penjarien dibuixos dels nens i nenes, la pissarra seria alhora un projector on veure imatges i vídeos, una cosa molt important que m'agradaria que estigués a dalt de la pissarra, és una frase sobre l'educació ( per exemple la de la foto del meu blog). També a la meva classe haurien diferents espais associats a diverses activitats, una catifa al costat de la biblioteca de l'aula on els nens poguessin seure a sobre o en cadires per llegir, al costat ordinadors, a l'entrada, tot just al arribar la secció de conèixer-nos els uns als altres , on cada setmana un infant exposaria els seus gustos, què li agradaria ser de gran, els treballs dels seus pares, el seu dia preferit,etc. Per últim i no menys important un racó on col·locaríem totes les feines, murals o treballs manuals de les diverses assignatures, cada mes. Aquest apartat s'anomenaria "Què aprenem?"

La distribució de les taules seria molt diferent de com estan col·locades habitualment , en fileres i una taula per cada alumne separat dels altres, a la meva aula les taules estarien juntes quatre en quatre així seria més fàcil treballar en grups , ajudar-se els uns als altres i crear més fàcilment lligams. Per el contrari la professora no tindria taula, ja que estaria al 100% per els alumnes, m'aproparia a ells i els ajudaria. 

Això crec que és tot el que vaig dibuixar quan el Martí ens va dir de dibuixar la nostra classe ideal, ara m'adono que m'he deixat algunes coses molt importants, com per exemple les papereres de reciclatge! 

Al final el Martí ens va posar un vídeo sobre classes molt diferents a la manera que estem acostumats a veure les classes i les escoles.

Crec que aquesta activitat m'ha fet pensar molt, primerament perquè mai m'havia preguntat com m'agradaria que estigués organitzada la meva classe i en segon punt , perquè crec que hem de canviar, que estem molt acostumats a copiar la manera tradicional i hem de fer canvis.

Tu quins canvis faries a les classes tal com estan actualment? Quina seria la teva classe ideal? Quins són el principals problemes que veus a les aules de primària?

Fins aviat! 

Debat sobre role-playing

Hola! 

Com cada setmana ja sóc aquí un altre cop. 
Aquest cop us explicaré sobre el que vam fer a la sessió d'aquest dilluns passat, on principalment vam parlar sobre el role-playing que va fer el meu grup i que va quedar per comentar.

Però abans voldria fer-vos una qüestió:

"És preferent tenir dos professors en una classe ? "

Us escric aquesta pregunta ja que va ser la introducció i el tema a un intens debat. A partir d'aquest dubte van sorgir un munt d'idees, de pensaments, tots ben diferents i tots reforçats amb raons. Un deien que sí altres deien que no...
I per tu? Quina seria la teva pregunta en el debat? Comenta la teva resposta.

Algunes de les respostes que van sortir van ser, que depenent de la ratio, faria falta o no un altre professors, si eren molts nens sí, però si eren pocs no calia.
Altres afirmaven que només es necessitava de dos professors si l'activitat o requeria i també uns altres deien que a vegades no era bo treballar dos junts, perquè un contradeia o treia responsabilitat a l'altre...
Però al final després de molt parlar i exposar els nostres pensaments... 

La resposta era: que si es treballava en parella, era important treballar en CONJUNT i crear uns vincles, organitzar-se bé de manera que la forma de fer d'un no trepitgi la del altre.

Un altre punt essencial que vam parlar era sobre els vincles, els quals són molt importants en una classe, molt importants sobretot entre alumne - professor, si no donem confiança no obtindrem confiança dels altres.

"Quan volem fer un vincle amb els infants és una porta que s'obre cap a dintre" és el que ens va dir el Martí. Aquesta frase significa que quan obres la porta cap a dintre deixes entrar fàcilment, no estàs forçant, però si vols obrir la porta cap a fora estàs forçant algú a agafar-te confiança a crear un lligams massa d'hora. Els vincles, els lligams que es creen entre dues persones no són de nit a dia, sinó que amb el pas del temps la confiança creix fins a crear una corda forta que uneix les dues persones. 

A la segona part de la classe i després d'haver finalitzat el debat, vam haver de crear la nostra aula ideal...  però això us o explicaré a la propera entrada...

Si voleu veure quina es la meva aula de classe ideal doneu un cop d'ull a la propera entrada!! 

Blogger... Què és aixó?

Ja sóc aquí un altre cop!

L'últim dia vam anar tots a l'aula d'informàtica, el Martí ja ens havia parlat que hauríem de crear un blog per escriure les nostres reflexions. Quan vam arribar tots ens vam asseure davant l'ordinador, el vam encendre i quan ja estava encès, el Martí va dir: Endavant!

Jo vaig pensar: Bé, bé, endavant... però què més hem de fer?

Preguntàvem al professor què era el que havíem de fer, ja que molts de nosaltres mai havíem fet cap blog...

Crec que la vinyeta que he penjat a dalt d'en Frato, descriu perfectament com em sentia... A través d'aquesta classe d'"informàtica" , he pogut veure l'estat en que estic. Estic acostumada a una manera d'aprendre on tot t'ho donen menjat, on no deixen espai a que trobis la solució a les coses per tu mateix, on quasi no existeix el plaer de descobrir...

Però a través d'aquesta classe també vaig poder comprendre que és millor buscar les coses per un mateix, crèixer de manera individual, per nosaltres sols, amb el temps adient per cada persona per poder desenvolupar-se.

També aquesta classe a aportat companyerisme, ja que ens ajudàvem els uns als altres en tot el que coneixíem sobre aquest espai, el blog.

Hem d'aprendre fent, hem d'aprendre deixant espai a la creativitat!

Dóna el primer pas!

A la segona classe que vam tenir amb el Martí vam poder aprendre que per conèixer algú no hem d'esperar a que l'altre doni el primer pas, per tant hem de mouren's. El Martí ens va fer una activitat per poder trencar el gel i conèixens més entre nosaltres, consistia en un full amb pregunrtes que haviem de fer als altres per poder establir lligams i descobrir coses en comú. Crec que al principi a tothom li va costar captar la idea de donar el primer pas , ja que tots ens quedavem molt còmodes asseguts a les cadires, només tres o quatre es van aixecar al principi. Tot i així després que vam veure el que havíem de fer, em va sorprendre que en poc temps tothom estava parlant amb algú, creant un ambient positiu de companyerisme i creant els primers enllaços entre ells.
Em va agradar moltíssim, fins i tot jo mateixa vaig parlar amb gent que mai havia parlat i amb questa dinàmica era més fàcil començar una introducció de tu mateix.
Tot seguit vam fer una altra activitat, representacions d'una situació qualsevol a l'escola i vam obrir un ampli debat. Em vaig adonar que cada persona es diferent i que d'aquesta manera es poden veure molts punts de vista i així poder conèixer divereses idees, que ajuden els uns als altres a comprendre millor els assumptes que es parlaven.

Primera reflexió...

Primer dia de classe, entres i et trobes a tothom assegut en filera, esperant atentament al professor que entri a classe i es col·loqui al davant de tot per poder oferir els seus coneixements...
Això és el que passaria a una classe normal, el que ha passat durant tota la meva vida, però el dilluns passat en en entrar a classe vaig asseure'm, el professor estava fent coses a l'ordinador i tot va canviar després d'uns segons. Vam començar a regirar totes les cadires a fer amb elles una gran rotllana, quan van arribar els companys es van trobar aquest panorama i alguns van fer cara de sorpresos.
La veritat es que a mi em va sorprendre , vaig pensar que és molt millor d'aquesta manera, perquè així podem veure els rostres de tothom, ningú dona l'esquena a ningú, i podem escoltar-nos molt més bé.
El professor ens va anar explicant la planificació d'aquesta classe. Per acabar va llegir un conte, d'una aranya que tenia tota la saviesa del món i que només la volia per ella, però en un accident li va caure tota i es va escampar per tot el món i va pensar que era millor així.
Aquest conte em va fer pensar. La saviesa està en tothom i si cadascú té una mica de saviesa dins seu, ens podem ajudar els uns als altres i crear un món millor per tothom.