Rúbrica

Ahir, dilluns, en arribar a classe el Martí ens va posar un vídeo anomenat " La rúbrica a l'aula". Només en veure el títol vaig pensar rúbrica... què és això? Però no ho vaig preguntar i em vaig esperar a veure el vídeo que era el següent:

https://www.youtube.com/watch?v=KEsWiXgSKN0

Després tot em va quedar clar, són auto i coavaluacions, és a dir, els nens creen criteris d'avaluació entre ells, pactant i estan d'acord, per tal d'avaluar-se. Crec que és un excel·lent mètode per poder avaluar un treball, ja que si nosaltres mateixos ens avaluem em de ser exigents no només amb el treball, sinó també perquè em de sentir-nos satisfets amb la nostra auto-avaluació, amb la nota que ens posarem a nosaltres mateixos. 

Una cosa que el Martí va remarcar durant el vídeo va ser, que mai podíem avaluar posant GENS o RES. Ja que sempre sabem alguna cosa, mai tenim el cap buit de coneixença. 

Per últim en grups vam començar a planificar una rúbrica amb la qual se'ns avaluaria en la nostra exposició del projecte de l'escola que haguéssim escollit. La veritat es que no semblava tan fàcil com sembla, i em sembla extraordinari que els nens se primària haguessin fet aquest treball, ja que necessita molt esforç, temps i paciència.

M'ha encantat aquesta idea , la rúbrica! Crec que amb l'ajut de l'equip es pot créixer i molt. 

Què penseu vosaltres, havíeu sentit algun cop sobre "la rúbrica", si no és així, que us sembla? I si ja havíeu sentit parlar... Què creieu? 

MOLTES OPCIONS PER TRIAR...

El passat 2 d'Abril vam continuar parlant sobre l'avaluació, però abans de començar amb la classe, vam comentar el text que havíem llegit la classe anterior que va escriure  M .C Davini. El Martí ens va preguntar per veure si endevinàvem en el nom , tothom va començar a dir noms, molts noms, però tots coincidien  en que eren  noms d'home, al final el Cristian, un company de classe va dir Mari Carmen i tots ens vam fer un fart de riure... I no anava mal encaminat , qui va escriure aquest text era una dona i es deia: Maria Cristina Davini. Això em va fer pensar que encara que ha passat molt temps i les coses han canviat moltíssim encara tenim certs perjudicis, per exemple en aquest cas, tots pensàvem que qui havia escrit un article sobre l'educació era un home. Crec que encara queden aquests perjudicis i que hem de lluitar perquè aquest perjudicis de desigualtat acabin desapareixent, no serà fàcil , ja que fins i tot ara podem veure que pensem d'aquesta manera , però poc a poc i amb esforç no hi ha res que no es pugui aconseguir!

En aquesta classe vam estar parlant bàsicament de tots els tipus d'avaluació que hi ha i van sortir un munt. Els vam dividir en 5 seccions : Avaluació del depenent del MOMENT, ABAST, FINALITAT, AGENTS i REFERENTS.

Poc després el Martí ens va donar la deificnió d'avaluació segons la Neus Sanmartí:

L'avaluació és el procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions. 

 Després de veure totes les avaluacions que hi han o que existeixen  i veure la definició de la Neus Sanmartí ,vaig estar pensant quina seria las més adequada per les meves classes en un futur , quina em semblava la més correcta..

La conclusió va ser que utilitzaria una avaluació que es dugués a terme durant el curs, no una avaluació final on com he dit en entrades anteriors porta als nervis i a tenir un aprenentatge bulímic ( aprenent i memoritzant i després vomitant a l'examen deixant així el cap buit).

Us deixo amb una altra frase de Neus Sanmartí que m'ha agradat molt:

Si l'avaluació es treballa mentre s'aprèn, els resultats són molt bons. Si s'empre al final, serveix per recollir decepcions.

Vosaltres què penseu? Quina creieu que és la millor avaluació per portar a terme a les escoles ?

                                                          FINS AVIAT !

Què creu sobre l'avaluació?

Quan vam entrar a classe vam veure el següent a la pissarra :

Llegir
Veure i sentir (escoltar)
Dir
Dir i fer
Sentir (escoltar)
Veure

El Martí ens va dir : Nois! Ara individualment escriureu en un full en ordre aquests verbs segons us semblin més o menys importants per l'aprenentatge.
Tots ens vam posar a escriure i quan ja havíem acabat, el Martí va dir que ens poséssim en grups de dos i tornessin a fer el mateix, aquí van començar a aparèixer idees bastant diferents però es va poder concretar una nova llista amb el seu ordre, tot seguit el Martí va dir un altre cop que féssim grups de quatre persones aquest cop i tornéssim a fer-ho, llavors aquí si que va haver un problema per posar-nos tots d'acord i moltes idees diferents, al final la vam deixar mig acabada i no molt convençuts.
Tot seguit el Martí ens va ensenyar el con d'Edgar Dale:

En la qual ens ensenyava quin són els millors mètodes més efectius per duu a terme l'aprenentatge.

Al con d'Edgar es veuen els percentatges del que ens recordem segons de quina manera ho hem aprés.

Algun ens vam sorprendre ja que les nostres respostes eren molt diferents a les que donava el con.

Això m'ha portat a reflexionar molt sobre com s'està ensenyant avui dia i quines activitats i maneres es duen a terme, també em va fer reflexionar i tenir un gran ajut per el meu futur com a professora, ja que si aquest estudi tan exhaustiu que va fer Edgar Dale diu que amb el que més s'aprèn es fent i dient, crec que m'hauria de guiar per això alhora de fer gran part de les activitats o feines a classe.

Després d'aquesta activitat el Martí també ens va fer una pregunta que tractava sobre la manera d'avaluar l'alumnat i que si creiem que s'havia d'avisar abans de fer un examen o no.

Vam entrar en un gran debat, on alguns deien que si que era adient perquè potser l'alumne tindria més nota per aquest examen, per una altra banda alguns deien que no, perquè així el nen no estudiaria l'últim dia i durant el curs no faria res.

La meva opinió es que no faria examen, l'avaluació de l'alumnat seria cada dia, a través d'activitats i exercicis avaluaria. Tot això segons la necessitat de cada nen. 

Al final de la classe el mestre ens va explicar una història sobre una pregunta d'un examen:

         Demostri com és pot determinar l'altura d'un edifici amb l'ajuda d'un baròmetre. 
                        http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/03/30/lanecdota-del-barometre/

Després d'haver escoltat la història vaig reflexionar sobre tot el que vam estar parlant, parlant sobre com em d'ensenyar als nostres alumnes, si alhora de fer l'examen ho vomitarà tot perquè s'ho a empassat tot el dia anterior o farem dels nostres alumnes, alumnes pensadors que donaran respostes certes,correctes i fora del comú?

Tu què hi penses? Estàs d'acord amb el con de Dale? Creu que s'ha d'avisar als alumnes abans de fer un examen? Creus que hem de fer exàmens?

                                                    Us deixo amb aquesta frase:

                                                   Veig i m'oblido, escolto i recordo, faig i comprenc.

                                                                                                                                  - Confuci