Últimes classes a la diversitat.

Els últims dos dies de classe els hem dirigit a parlar i reflexionar sobre la diversitat dins de les aules.
Vam fer grups de 4 persones i se'ns van donar uns fulls on ens parlava de diferents tipus de diversitat que es poden trobar. Després en un paper havíem de apuntar qualsevol activitat que poguéssim fer a l'escola sobre qualsevol assignatura, escrivint el número d'alumnes i la seva edat. El nostre grup vam escriure observar les diferents etapes que fa un cuc de seda per poder transformar-se en una bonica papallona. Tot seguit, el Martí va recollir tots els paper de tots els grups, els va barrejar i va repartir-los mirant que no ens toqués els que havíem fet. Però, ens vam torbar amb una sorpresa, l'activitat que ens donava incloïa a un alumne amb alguna discapacitat.

Aquest exercici em va ajudar molt a poder reflexionar que s'ha de penar molt bé a l'hora de realitzar qualsevol activitat o a l'hora de pensar-la, em de tenir en compte la necessitat de cadascun dels alumnes i no de la classe en general. Sempre em de tenir compte d'adaptar les activitats en el que faci falta per tal de que tots puguin realitzar-la sense cap perill o problema. 

Al nostre grup ens va tocar fer una dissecció d'un pulmó de vaca i teníem a l'aula un alumne amb un dèficit visual de un 90 %. Ens vam posar molt nerviosos al principi, però organitzant-nos bé i parlant entre tots vam poder adequar l'activitat perquè la poguessin fer tots els alumnes. Una de les coses que vam canviar va ser el fet de que tots utilitzessin guants metàl·lics per no tallar-se amb els bisturís, també vam fer que a l'hora de tallar el pulmó, l'alumne amb dèficit fos guita per els seus companys amb molta cura. 

L'últim dia de classe vam continuar parlant de la diversitat, i el Martí ens va parlar sobre la seva experiència. 

Fins aquí ha arribat aquesta classe i aquest blog...
Ara només queda el continuar endavant en aquest estudi que no té fi , com a mestres la nostra pròpia educació mai acaba sempre em d'indagar, buscar, qüestionar-nos les coses i mai quedar-nos quiets on ens trobem..

Espero que us hagi agradat.

Fins sempre!

Exposicions de les visites

Hola !

Quasi bé tots els últims dies de classe, vam estar exposant als companys de classe les nostres visites a les escoles.

Vaig poder observar que totes les escoles i els seus sistemes d'organització i altres són molt diferents i que cada escola té les seves singularitats i els seus projectes. En aquestes exposicions, vaig reflexionar i preguntar-me  quina escola és la que més m'agradaria per poder treballar i ser mestre, després de totes les exposicions va ser difícil donar resposta a la meva pregunta, ja que totes tenien coses especials i interessants.

M'agradaria  poder visitar totes les escoles que es van exposar, perquè de ben segur que m'emportaria molt coneixements i nous punts de vista, igual que me'ls vaig emportar quan vam visitar l'escola de Sant Marc i Can Parera. 

En especial, em van agradar molts projectes que es van exposar de diverses escoles, un projecte per protegir la natura i el consum de la electricitat, projectes per promoure el reciclatge , projectes de lectura... Tots eren fantàstic i iniciatives meravelloses.

Aquí us deixo una foto del meu grup davant de l'escola de Sant Marc , va ser un gran dia per a tots quatre, un dia ple d'experiències i nous coneixements que fiquem dintre de la motxilla de la vida. 

Fins aviat!

UNITATS DIDÀCTIQUES

En aquesta entrada us parlaré de les últimes dos sessions, les dues tractaven sobre les unitats didàctiques.

A la primera sessió vam crear una unitat didàctica ( UD ) , però sense cap coneixement previ de com ho havíem de fer, de quins pasos havíem de seguir per poder confeccionar una unitat didàctica útil i coherent i sobretot perquè els nostres alumnes poguessin arribar als objectius que teniem plantejats.

Crec que una de les coses més importants a l'hora de crear i planificar una UD és tenir cohesió i treballar en cooperació amb el teu equip, nosaltres estàvem agrupades en un grup de tres persones, i vam poder fer la unitat didàctica sense gaires problemes, encara que això no hagués sigut possible sense l'ajut del currículum.

Després d'haver creat la UD m'he adonat que aquestes ajuden moltíssim per poder planificar les teves sessions i sobretot per fer activitats que aportin coneixement als alumnes i que si tens una UD preparada de ben segur que els nens aprenen moltíssim.   

La segona sessió va ser per poder corregir les UD dels nostres companys, però no amb crítiques simples i buides, sinó amb crítiques constructives que ajudessin als companys a saber què podien fer per millorar el que no havia sortit del tot bé.

En aquesta sessió em vaig adonar que som un gran equip i que les critiques no han de ser només això, sinó que les opinions ens fan créixer entre tots. 

VISITA A LES ESCOLES

Com diu el títol, el nostre grup hem anat a visitar les escoles de primària per poder fer el treball grupal d'aquesta classe.

Després d'haver visitat i haver fet fotos, entrevistes, preguntes al professor, etc, puc dir que estic més motivada que mai, veure totes les aules, el material, les pissarres, i tots els comentaris i ajust dels professors, m'han motivat moltíssim i a continuar i lluitar per el nostre somni futur de ser mestres..
He pogut reflexionar moltíssim, comparar, adonar-me de coses que m'agradarien per el meu futur i altres que no, i sobretot a saber que per poder fer el nostre treball bé em de saber on ens movem i què fem, en resum ser organitzats i planificar tot bé. 

Estic encantada amb les dues escoles que hem visitat, cadascuna tenia una cosa especial que ha fet que les vistes hagin estat genials. Cap d'aquestes era la meva escola de la primària, la primera que vam visitar era de dos companys del meu grup i la segona d'una companya, tot i així els professors em van tractar com si ho fos. 

Estic molt il·lusionada i aquesta visita a part d'ampliar-me en coneixements, també a fet que el meu cor bategui més fort per el meu futur com a professora.

Ha sigut una experiència increïble i que m'agradaria repetir un altre cop.

La meva pregunta d'aquesta entrada és... Quines coses us agradaven i quines no de la escola on veu cursar els cicles de primària?

Sóc aquí un altre cop i amb moltes coses que explicar.

Primer de tot, vull dir que m'he absentat uns quants dies per el blog, pel fet que ara mateix els alumnes de la Universitat estem en ple apogeu d'examens, tot i així ja estic aquí i amb 1000 coses molt interessants que em tractat.

Vaig faltar un altre cop a una de les classes i em va saber molt greu, ja que estava preparada amb el material que havíem de portar, una unitat didàctica de primària, però no vaig poder assistir... Tot i així els meus companys em van explicar que van estar parlant sobre els llibres que s'utilitzen a l'educació primària, antics, nous, de diverses editorials... I van estar comparant-los i responent algunes preguntes.

D'aquesta sessió es va arribar a la reflexió de que els llibres ajuden, però no gaire i que no hem de deixar que el treball de un mestre sigui substituït per un llibre. Molts cops els llibres en compte d'ajudar a l'alumnat l'avorreix i el carrega, a través de preguntes que són poc adequades per el nivell de l'alumnat... Què en penseu vosaltres? 

Per una altra banda m'agradaria comentar-vos la última sessió, em vaig sentir molt estranya, ja que al arribar i voler posar les cadires en rotllana, com fem habitualment, el Martí ens va dir que no ho féssim, ja que tindríem un examen, tots els meus companys i jo, vam començar a riure penant que era una broma, perquè mai esperàvem això del Martí, però sí, va ser així i no era cap broma. Quan tothom era dintre i mirant-nos entre nosaltres bocabadats, el Martí va repartir les fulles i era..... L'EXAMEN DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE PRIMÀRIA.

Aquesta activitat, m'ha fet reflexionar moltíssim, m'ha fet estar directament en la pell dels alumnes de els cicles de primària quan fan aquestes proves.. jo ni tan se vol recordava com era... Les preguntes eren fàcils,però tot i així experimentaves un cert nerviosisme, i no m'imagino com es deurien sentir els alumnes que van fer les proves... 

La meva opinió es que veig bastant inútils aquestes proves, crec que no fan falta per demostrar que un alumne està capacitat o no, durant tot el curs el professor pot veure si un alumne a assolit o no aquestes  "competències" , també torno a recalcar,ja que crec que això ja ho vaig esmentar en alguna entrada anterior a aquesta que és molt important que tot el que fem estigui adequat a l'alumne. Aquestes proves s'ajusten a un determinat nombre d'alumnes, sí, potser si que és la gran majoria, però també em de tenir en compte la minoria. (Per exemple si un alumne a tingut un mal dia, o si un alumne sap resoldre aquestes preguntes de manera oral, o a través de la pràctica i no en escrit...). Per últim recordar que en dies d'ara i amb les retallades que s'estan fent , crec que es una gran bajanada gastar tots els diners que es gasten per fer aquestes proves de competències "innecessàries" i caldria invertir aquest diners en altres coses molt més importants e indispensables. 

QUÈ OPINEU VOSALTRES D'AQUESTES PROVES?

ADÉU!!

Rúbrica

Ahir, dilluns, en arribar a classe el Martí ens va posar un vídeo anomenat " La rúbrica a l'aula". Només en veure el títol vaig pensar rúbrica... què és això? Però no ho vaig preguntar i em vaig esperar a veure el vídeo que era el següent:

https://www.youtube.com/watch?v=KEsWiXgSKN0

Després tot em va quedar clar, són auto i coavaluacions, és a dir, els nens creen criteris d'avaluació entre ells, pactant i estan d'acord, per tal d'avaluar-se. Crec que és un excel·lent mètode per poder avaluar un treball, ja que si nosaltres mateixos ens avaluem em de ser exigents no només amb el treball, sinó també perquè em de sentir-nos satisfets amb la nostra auto-avaluació, amb la nota que ens posarem a nosaltres mateixos. 

Una cosa que el Martí va remarcar durant el vídeo va ser, que mai podíem avaluar posant GENS o RES. Ja que sempre sabem alguna cosa, mai tenim el cap buit de coneixença. 

Per últim en grups vam començar a planificar una rúbrica amb la qual se'ns avaluaria en la nostra exposició del projecte de l'escola que haguéssim escollit. La veritat es que no semblava tan fàcil com sembla, i em sembla extraordinari que els nens se primària haguessin fet aquest treball, ja que necessita molt esforç, temps i paciència.

M'ha encantat aquesta idea , la rúbrica! Crec que amb l'ajut de l'equip es pot créixer i molt. 

Què penseu vosaltres, havíeu sentit algun cop sobre "la rúbrica", si no és així, que us sembla? I si ja havíeu sentit parlar... Què creieu? 

MOLTES OPCIONS PER TRIAR...

El passat 2 d'Abril vam continuar parlant sobre l'avaluació, però abans de començar amb la classe, vam comentar el text que havíem llegit la classe anterior que va escriure  M .C Davini. El Martí ens va preguntar per veure si endevinàvem en el nom , tothom va començar a dir noms, molts noms, però tots coincidien  en que eren  noms d'home, al final el Cristian, un company de classe va dir Mari Carmen i tots ens vam fer un fart de riure... I no anava mal encaminat , qui va escriure aquest text era una dona i es deia: Maria Cristina Davini. Això em va fer pensar que encara que ha passat molt temps i les coses han canviat moltíssim encara tenim certs perjudicis, per exemple en aquest cas, tots pensàvem que qui havia escrit un article sobre l'educació era un home. Crec que encara queden aquests perjudicis i que hem de lluitar perquè aquest perjudicis de desigualtat acabin desapareixent, no serà fàcil , ja que fins i tot ara podem veure que pensem d'aquesta manera , però poc a poc i amb esforç no hi ha res que no es pugui aconseguir!

En aquesta classe vam estar parlant bàsicament de tots els tipus d'avaluació que hi ha i van sortir un munt. Els vam dividir en 5 seccions : Avaluació del depenent del MOMENT, ABAST, FINALITAT, AGENTS i REFERENTS.

Poc després el Martí ens va donar la deificnió d'avaluació segons la Neus Sanmartí:

L'avaluació és el procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions. 

 Després de veure totes les avaluacions que hi han o que existeixen  i veure la definició de la Neus Sanmartí ,vaig estar pensant quina seria las més adequada per les meves classes en un futur , quina em semblava la més correcta..

La conclusió va ser que utilitzaria una avaluació que es dugués a terme durant el curs, no una avaluació final on com he dit en entrades anteriors porta als nervis i a tenir un aprenentatge bulímic ( aprenent i memoritzant i després vomitant a l'examen deixant així el cap buit).

Us deixo amb una altra frase de Neus Sanmartí que m'ha agradat molt:

Si l'avaluació es treballa mentre s'aprèn, els resultats són molt bons. Si s'empre al final, serveix per recollir decepcions.

Vosaltres què penseu? Quina creieu que és la millor avaluació per portar a terme a les escoles ?

                                                          FINS AVIAT !

Què creu sobre l'avaluació?

Quan vam entrar a classe vam veure el següent a la pissarra :

Llegir
Veure i sentir (escoltar)
Dir
Dir i fer
Sentir (escoltar)
Veure

El Martí ens va dir : Nois! Ara individualment escriureu en un full en ordre aquests verbs segons us semblin més o menys importants per l'aprenentatge.
Tots ens vam posar a escriure i quan ja havíem acabat, el Martí va dir que ens poséssim en grups de dos i tornessin a fer el mateix, aquí van començar a aparèixer idees bastant diferents però es va poder concretar una nova llista amb el seu ordre, tot seguit el Martí va dir un altre cop que féssim grups de quatre persones aquest cop i tornéssim a fer-ho, llavors aquí si que va haver un problema per posar-nos tots d'acord i moltes idees diferents, al final la vam deixar mig acabada i no molt convençuts.
Tot seguit el Martí ens va ensenyar el con d'Edgar Dale:

En la qual ens ensenyava quin són els millors mètodes més efectius per duu a terme l'aprenentatge.

Al con d'Edgar es veuen els percentatges del que ens recordem segons de quina manera ho hem aprés.

Algun ens vam sorprendre ja que les nostres respostes eren molt diferents a les que donava el con.

Això m'ha portat a reflexionar molt sobre com s'està ensenyant avui dia i quines activitats i maneres es duen a terme, també em va fer reflexionar i tenir un gran ajut per el meu futur com a professora, ja que si aquest estudi tan exhaustiu que va fer Edgar Dale diu que amb el que més s'aprèn es fent i dient, crec que m'hauria de guiar per això alhora de fer gran part de les activitats o feines a classe.

Després d'aquesta activitat el Martí també ens va fer una pregunta que tractava sobre la manera d'avaluar l'alumnat i que si creiem que s'havia d'avisar abans de fer un examen o no.

Vam entrar en un gran debat, on alguns deien que si que era adient perquè potser l'alumne tindria més nota per aquest examen, per una altra banda alguns deien que no, perquè així el nen no estudiaria l'últim dia i durant el curs no faria res.

La meva opinió es que no faria examen, l'avaluació de l'alumnat seria cada dia, a través d'activitats i exercicis avaluaria. Tot això segons la necessitat de cada nen. 

Al final de la classe el mestre ens va explicar una història sobre una pregunta d'un examen:

         Demostri com és pot determinar l'altura d'un edifici amb l'ajuda d'un baròmetre. 
                        http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/03/30/lanecdota-del-barometre/

Després d'haver escoltat la història vaig reflexionar sobre tot el que vam estar parlant, parlant sobre com em d'ensenyar als nostres alumnes, si alhora de fer l'examen ho vomitarà tot perquè s'ho a empassat tot el dia anterior o farem dels nostres alumnes, alumnes pensadors que donaran respostes certes,correctes i fora del comú?

Tu què hi penses? Estàs d'acord amb el con de Dale? Creu que s'ha d'avisar als alumnes abans de fer un examen? Creus que hem de fer exàmens?

                                                    Us deixo amb aquesta frase:

                                                   Veig i m'oblido, escolto i recordo, faig i comprenc.

                                                                                                                                  - Confuci

                                                                              

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El passat dimarts a classe vam analitzar les competències bàsiques de l'educació primària , vam anar una per una i el primer que vaig veure és que  moltes de les competències bàsiques entraven dins de totes les àrees d'ensenyament. Es veritat que no en totes, però gran part de les competències estaven relacionades amb totes les àrees d'ensenyament. Això em va portar a pensar que podem ensenyar coses en més d'una manera, que podem ensenyar coses i fer que coses millorin en moltes assignatures oficials de primària. 

Per això, també crec que no es bo separar tant alguns coneixements perquè estan més propers del que ens pensem o del que hem pensat durant molt de temps, també pel fet que si no ho fem així els infants no poden relacionar molts dels coneixements que adquireixen i es trenca el poder tenir un aprenentatge significatiu.

També a classe vam estar comparant la forma d'organitzar els continguts que ens exposava Davini,M.C amb " Métodos de enseñanza", amb la del currículum de la LOE. Vam trobar moltes semblances però també algunes diferències. En aquest procés em vaig donar compte que va ser molt fàcil i ràpid perquè cadascuna de les integrants del nostre grup va fer una mica, per poder finalitzar el treball. 

Per últim dir remarcar que com a mestres el treball en equip és molt important.

        "Al escalar una gran montaña nadie deja a un compañero para alcanzar la cima solo"

                                                                                                                            Tenzing

          

                                                                                                                                                                                  

Començant a organitzar.

Hola a tothom !
Aquestes dues últimes sessions es defineixen amb el mot : ORGANITZACIÓ

La classe passada el grup va estar planificant un horari escolar, i el va organitzar de manera que tot quedés correcte i tenint en compte les necessitats de l'alumnat i quan era millor posar segons quines classes.

La classe d'ahir va ser a l'aula d'informàtica, el Martí ens va dir que allà ens ensenyaria el contingut de treball per anar a visitar les escoles.
Tot el grup estava molt emocionat, estàvem emocionats perquè podríem experimentar de primera mà com s'organitza una escola, com duen a terme tot el que hem parlat en aquestes últimes sessions sobre el currículum i el més important de tot , com actuen els nens i com es comporten segons les seves necessitats. Estem molt emocionats!

El Martí ens va fer llegir les pautes a seguir,va dir que ens havíem de fer un wikispace perquè així podríem estar en contacte i que allà era on penjaríem el nostre treball amb l'escola que tiréssim. Com va passar a l'anterior classe d'informàtica el Martí no ens va donar cap direcció, no ens ha ensenyat cap funcionament de com ho havíem de fer, ja que sempre em de trobar la sortida nosaltres mateixos.

On va haver més rebombori va ser a l'hora d'escollir l'escola que visitaríem, cadascú volia anar a una diferent i les que ens agradaven als tres eren molt lluny o complicades de sol·licitar un dia, però al final després de molt parlar i parlar , vam estar d'acord tots i respectant les propostes de cadascun vam escollir dues escoles.

Estem molt emocionats, tenim moltes ganes de començar el nostre projecte com a futurs mestres!

Continuem amb el curriculum

Avui hem continuat parlant sobre el currículum a l'aula.

Hem parlat sobre diferents apartats exposats en el currículum que està actualment en funcionament, hem parlat de les competències bàsiques i de una nova assignatura : Estructures lingüístiques comunes. Aquesta assignatura com bé explica el seu nom, és explicar temari que es idèntic tant en català com en castellà, en una sola llengua, el català, així no es repeteix temari en les dues assignatures. Aquí s'inclouen els apartats de fonètica,ortografia,puntuació i altres categories gramaticals.

Una de les frases que ha dit el Martí és el que més se m'ha quedat al cap : els mestres el que hem de fer es donar eines útils per el futurs dels nens, per tal que així siguin més autònoms.

Per últim comentar que hi ha hagut un GRAN DEBAT sobre la religió a la escola. Tothom o quasi bé tothom a donat la seva opinió, jo he estat reflexionant en silenci durant quasi bé tot el debat. Ho he fet per escoltar cada opinió detingudament per saber si hi estic d'acord, per escoltar el que pensaven els demés d'aquest tema i ara a casa vull aportar la meva opinió personal al blog:

Després d'haver escoltat totes les reflexions dels meus companys, tenint-les en compte, ja que cadascuna de elles m'ha aportat beneficis encara que no estigués d'acord amb algunes, opino que la religió obligatòria a les escoles NO deuria existir. Tot i així crec que NO està malament el fet de que una de les assignatures sigui religió a l'escola, és a dir, no estic d'acord amb el fet que sigui una OBLIGACIÓ. 

La fe, la creença, les eleccions que fem, les decisions que prenem no han de ser mai obligades i menys quan els nens són petits.

Per una altra banda, crec que cal remarcar que encara que molts dels professors o futurs professors estiguin en contra de la religió a l'escola, és una realitat el fet que no podem fer gaire, ja que a la fi , qui escull fer religió? Doncs els pares, per tant, crec que hem de tenir respecte, encara que no estiguem d'acord amb el que s'exposa sobre la religió. 

Volia explicar que avui a classe un company a donat la seva opinió o pensaments i algunes persones se li han llençat a sobre ... Crec que això no és el més adient, tot i que podem estar en total desacord amb una opinió, hem de respectar-la, a la fi és normal que hagi diversitat d'opinió no tots som iguals i hem de respectar les diferències. . .

"La uniformitat és la mort; la diversitat és la vida"

Bakunin, Mijail

Currículum

Hola a tothom!

Després d'un dia sense crear una nova entrada ja sóc aquí, malauradament no podré explicar-vos que va passar el dilluns passat perquè vaig estar malalta i no vaig poder assistir a classe.... Però, sí que podré explicar el que va passar ahir, dijous!

Ahir vam obrir el currículum per primer cop a classe, el Martí va estar ensenyant-nos diverses àrees del currículum. A través d'aquestes explicacions, van sortir preguntes i debats.

[Abans de continuar explicant el que va passar dijous,obro un parèntesis perquè vull remarcar una manera de fer les classes que m'ha cridat la atenció des de un bon principi i que no havia dit en el blog i és que m'agrada molt la manera que té el Martí       d'ensenyar, crec que és així com a d'ensenyar un professor, sent un més al grup, sense cap caire de superioritat.]

Vam estar parlant sobre les competències bàsiques, sobre els coordinadors, les comissions i les mencions. Cadascú donava la seva opinió i feia preguntes al Martí si tenia qualsevol dubte.

El que més em va cridar la atenció i que vam reflexionar amb un company, és que el Martí ens va explicar com un professor que s'havia especialitzat en anglès o en música per exemple, no estava treballant en la seva especialitat, i que un professor havia de fer classes en almenys 3 àmbits diferents! Vam estar raonant amb el meu company i vam acabar pensant que per ser professors em de ser sobretot polifacètics!

Un altre assumpte que va crear molt debat va ser el bilingüisme...Imagineu-vos que arriba una nena o nen xinès a l'escola, i no té ni idea de parlar el català...Aula d'acollida?Classes de català a l'hora del patí o després de l'escola? Immersió total en la llengua? Vam estar un llarg temps donant la nostra opinió. Personalment crec que les aules d'acollida no tenen res de dolent, tot i així no m'acaba d'agradar la idea, per mi el més adient seria poder ensenyar al nou alumne entre tots, poc a poc, que no faltés a les classes, sinó que estigues amb tots els altres alumnes i amb estratègies i activitats divertides, aniria aprenent la llengua del centre i sobretot NO prohibir que parli la seva llengua, sinó tenir respecte i aprendre tots de tots.

Què creu tu que és el més adient? Què faries perquè un nen que no entén ni sap res de la llengua vehicular d'un centre pugui aprendre sense sentir-se discriminat?

 FINS AVIAT!

Comença l'espectacle!

Bon dia / nit / mig dia a tothom que estigui llegint! 

El dijous passat havíem de portar llegida una lectura sobre el currículum de l'autor Lawrence Stenhouse, ja que a classe havíem de comentar què ens havia semblat, què havíem entès en aquesta lectura.

A mi em va agradar molt la lectura , ja que comparava un professor amb un artista, l'actor a de desenvolupar-se i a d'innovar per poder tenir èxit amb el seu públic, d'igual manera nosaltres els futurs professors o professors hem de desenvolupar-nos , duu a terme el currículum a la pràctica e innovar en la manera d'ensenyar, perquè el nostre públic,els alumnes, tinguin benefici i estiguin contents amb el que els oferim.

També em va agradar molt que Stenhouse dóna molt d'èmfasi a la pràctica i no només als llibres, creu que a l'hora de la veritat el que és més important és la pràctica. 

Va haver un moment mentre exposàvem les nostres idees i preguntes, que una companya va preguntar: Per què al currículum no posen també exemples i idees per duu a terme aquests ensenyaments? 

De cop el meu cap es va posar en marxa i vaig pensar: No, no ens han de posar cap idea, perquè em d'utilitzar la nostra creativitat. Stenhouse deia que som com com actors oi? Que som artistes! A un artista, per exemple un músic no se li dóna una cançó tota feta i acabada, ell a de crear la seva cançó, ha de compondre la seva partitura. Un altre artista, un dibuixant, te el pinzell i la pintura, però no té el quadre fet, el músic té les notes i l'instrument, però no la cançó composada, per tant un professor te el currículum, però com posarà en marxa tots aquests objectius és part del seu treball, ha de tenir creativitat i desenvolupament propi.

Després d'haver parlat sobre el text vam fer una activitat curta, consistia en que en grups de tres o quatre, poséssim un títol a l'article : La investigación del curriculum y el arte del professor y també expliquéssim el perquè d'aquest títol.  
El nostre títol va ser : Un profesor, un artista
El perquè: Perquè com abans he dit, un artista ha de desenvolupar-se e innovar i un professor també, ha de tenir èxit amb el seu públic i ha de seguir un guió, el currículum. 

I vosaltres, professors, futurs professors.... Esteu preparats per ser els més grans artistes?

Doneu-vos pressa que... COMENÇA L'ESPECTACLE!

LA MEVA AULA IDEAL !

Bueno com ja us he dit a la entrada anterior aquí teniu la meva aula ideal.

Començaré per explicar-vos que la meva aula ideal es bastant semblant a la que feia classe a tercer de primària , el que més m'agradava era la petita terrassa que teniem , amb un hortet i les eines totes penjades. M'encantava sortir a fora i aprendre coses observant i tractant directament amb la natura, però sempre que estàvem dins de classe explicant qualsevol altre cosa em donava llàstima no estar a fora. Trist, oi? Doncs hi ha solució fàcil!

A la meva aula ideal, a part de poder aprendre fent i observant, sortiríem molt sovint a fora per fer classes, explicar coses sobre la natura, jugar o llegir... Crec que els nens avui en dia passen masses hores dins de quatre parets, així que crec que aquesta seria una gran solució. Però això no és tot, continuo explicant que la meva aula seria molt lluminosa, plena de finestres , i a les finestres i al voltant de tota la classe penjarien dibuixos dels nens i nenes, la pissarra seria alhora un projector on veure imatges i vídeos, una cosa molt important que m'agradaria que estigués a dalt de la pissarra, és una frase sobre l'educació ( per exemple la de la foto del meu blog). També a la meva classe haurien diferents espais associats a diverses activitats, una catifa al costat de la biblioteca de l'aula on els nens poguessin seure a sobre o en cadires per llegir, al costat ordinadors, a l'entrada, tot just al arribar la secció de conèixer-nos els uns als altres , on cada setmana un infant exposaria els seus gustos, què li agradaria ser de gran, els treballs dels seus pares, el seu dia preferit,etc. Per últim i no menys important un racó on col·locaríem totes les feines, murals o treballs manuals de les diverses assignatures, cada mes. Aquest apartat s'anomenaria "Què aprenem?"

La distribució de les taules seria molt diferent de com estan col·locades habitualment , en fileres i una taula per cada alumne separat dels altres, a la meva aula les taules estarien juntes quatre en quatre així seria més fàcil treballar en grups , ajudar-se els uns als altres i crear més fàcilment lligams. Per el contrari la professora no tindria taula, ja que estaria al 100% per els alumnes, m'aproparia a ells i els ajudaria. 

Això crec que és tot el que vaig dibuixar quan el Martí ens va dir de dibuixar la nostra classe ideal, ara m'adono que m'he deixat algunes coses molt importants, com per exemple les papereres de reciclatge! 

Al final el Martí ens va posar un vídeo sobre classes molt diferents a la manera que estem acostumats a veure les classes i les escoles.

Crec que aquesta activitat m'ha fet pensar molt, primerament perquè mai m'havia preguntat com m'agradaria que estigués organitzada la meva classe i en segon punt , perquè crec que hem de canviar, que estem molt acostumats a copiar la manera tradicional i hem de fer canvis.

Tu quins canvis faries a les classes tal com estan actualment? Quina seria la teva classe ideal? Quins són el principals problemes que veus a les aules de primària?

Fins aviat! 

Debat sobre role-playing

Hola! 

Com cada setmana ja sóc aquí un altre cop. 
Aquest cop us explicaré sobre el que vam fer a la sessió d'aquest dilluns passat, on principalment vam parlar sobre el role-playing que va fer el meu grup i que va quedar per comentar.

Però abans voldria fer-vos una qüestió:

"És preferent tenir dos professors en una classe ? "

Us escric aquesta pregunta ja que va ser la introducció i el tema a un intens debat. A partir d'aquest dubte van sorgir un munt d'idees, de pensaments, tots ben diferents i tots reforçats amb raons. Un deien que sí altres deien que no...
I per tu? Quina seria la teva pregunta en el debat? Comenta la teva resposta.

Algunes de les respostes que van sortir van ser, que depenent de la ratio, faria falta o no un altre professors, si eren molts nens sí, però si eren pocs no calia.
Altres afirmaven que només es necessitava de dos professors si l'activitat o requeria i també uns altres deien que a vegades no era bo treballar dos junts, perquè un contradeia o treia responsabilitat a l'altre...
Però al final després de molt parlar i exposar els nostres pensaments... 

La resposta era: que si es treballava en parella, era important treballar en CONJUNT i crear uns vincles, organitzar-se bé de manera que la forma de fer d'un no trepitgi la del altre.

Un altre punt essencial que vam parlar era sobre els vincles, els quals són molt importants en una classe, molt importants sobretot entre alumne - professor, si no donem confiança no obtindrem confiança dels altres.

"Quan volem fer un vincle amb els infants és una porta que s'obre cap a dintre" és el que ens va dir el Martí. Aquesta frase significa que quan obres la porta cap a dintre deixes entrar fàcilment, no estàs forçant, però si vols obrir la porta cap a fora estàs forçant algú a agafar-te confiança a crear un lligams massa d'hora. Els vincles, els lligams que es creen entre dues persones no són de nit a dia, sinó que amb el pas del temps la confiança creix fins a crear una corda forta que uneix les dues persones. 

A la segona part de la classe i després d'haver finalitzat el debat, vam haver de crear la nostra aula ideal...  però això us o explicaré a la propera entrada...

Si voleu veure quina es la meva aula de classe ideal doneu un cop d'ull a la propera entrada!! 

Blogger... Què és aixó?

Ja sóc aquí un altre cop!

L'últim dia vam anar tots a l'aula d'informàtica, el Martí ja ens havia parlat que hauríem de crear un blog per escriure les nostres reflexions. Quan vam arribar tots ens vam asseure davant l'ordinador, el vam encendre i quan ja estava encès, el Martí va dir: Endavant!

Jo vaig pensar: Bé, bé, endavant... però què més hem de fer?

Preguntàvem al professor què era el que havíem de fer, ja que molts de nosaltres mai havíem fet cap blog...

Crec que la vinyeta que he penjat a dalt d'en Frato, descriu perfectament com em sentia... A través d'aquesta classe d'"informàtica" , he pogut veure l'estat en que estic. Estic acostumada a una manera d'aprendre on tot t'ho donen menjat, on no deixen espai a que trobis la solució a les coses per tu mateix, on quasi no existeix el plaer de descobrir...

Però a través d'aquesta classe també vaig poder comprendre que és millor buscar les coses per un mateix, crèixer de manera individual, per nosaltres sols, amb el temps adient per cada persona per poder desenvolupar-se.

També aquesta classe a aportat companyerisme, ja que ens ajudàvem els uns als altres en tot el que coneixíem sobre aquest espai, el blog.

Hem d'aprendre fent, hem d'aprendre deixant espai a la creativitat!

Dóna el primer pas!

A la segona classe que vam tenir amb el Martí vam poder aprendre que per conèixer algú no hem d'esperar a que l'altre doni el primer pas, per tant hem de mouren's. El Martí ens va fer una activitat per poder trencar el gel i conèixens més entre nosaltres, consistia en un full amb pregunrtes que haviem de fer als altres per poder establir lligams i descobrir coses en comú. Crec que al principi a tothom li va costar captar la idea de donar el primer pas , ja que tots ens quedavem molt còmodes asseguts a les cadires, només tres o quatre es van aixecar al principi. Tot i així després que vam veure el que havíem de fer, em va sorprendre que en poc temps tothom estava parlant amb algú, creant un ambient positiu de companyerisme i creant els primers enllaços entre ells.
Em va agradar moltíssim, fins i tot jo mateixa vaig parlar amb gent que mai havia parlat i amb questa dinàmica era més fàcil començar una introducció de tu mateix.
Tot seguit vam fer una altra activitat, representacions d'una situació qualsevol a l'escola i vam obrir un ampli debat. Em vaig adonar que cada persona es diferent i que d'aquesta manera es poden veure molts punts de vista i així poder conèixer divereses idees, que ajuden els uns als altres a comprendre millor els assumptes que es parlaven.

Primera reflexió...

Primer dia de classe, entres i et trobes a tothom assegut en filera, esperant atentament al professor que entri a classe i es col·loqui al davant de tot per poder oferir els seus coneixements...
Això és el que passaria a una classe normal, el que ha passat durant tota la meva vida, però el dilluns passat en en entrar a classe vaig asseure'm, el professor estava fent coses a l'ordinador i tot va canviar després d'uns segons. Vam començar a regirar totes les cadires a fer amb elles una gran rotllana, quan van arribar els companys es van trobar aquest panorama i alguns van fer cara de sorpresos.
La veritat es que a mi em va sorprendre , vaig pensar que és molt millor d'aquesta manera, perquè així podem veure els rostres de tothom, ningú dona l'esquena a ningú, i podem escoltar-nos molt més bé.
El professor ens va anar explicant la planificació d'aquesta classe. Per acabar va llegir un conte, d'una aranya que tenia tota la saviesa del món i que només la volia per ella, però en un accident li va caure tota i es va escampar per tot el món i va pensar que era millor així.
Aquest conte em va fer pensar. La saviesa està en tothom i si cadascú té una mica de saviesa dins seu, ens podem ajudar els uns als altres i crear un món millor per tothom.